Cuina literària; receptes apòcrifes dels grans escriptors, 3

Per a la Pilar Barrachina, qui me'n va plantar la idea

Spaghetti alla ‘mpepatta di cozze a l’estil de Xènius

Deixareu els fideus a la grapa augusta d’una Arbitrarietat victoriosa; el plat pot anar tant amb pasta fresca com brisa de primavera o amb pasta eixuta. Haureu posat aigua a bullir per als cordillets o spaghetti, però com que que d’això no cal parlar-ne, passo als mengívols mol·luscs de conquilla bivalva i de negrosa color.

Detingueu-vos, amics, a trinxar una ceba amb un ganivet dels de Can Pallarès de Solsona. Hi afegireu uns grills d’all, esmicolats amb semblant cura. Ho abocareu a la cassola on haureu posat oli d’oliva fins que el terra de la cassola quedi ben cobert del deliciós ungüent. Tan bon punt us semblarà que la ceba ja no fa plorar, afegiu-hi, igualment esbocinada, una tija d’api, amb fulles i tot, si cal. Coeu-ho a foc mitjà, sense mandra i sense fum.

Miscellany, 6

My Commencement Speech

For Breon Mitchell.  Alles, was uns begegnet, lässt Spuren zurück.

Congratulations, class of 2014!

Let’s start with a word—exceptionally for once without a sentence, meaning it’s more like a concept, or shorthand for an idea: TRANSLATION. “Translation” was taken from Latin TRANSLATIO into the modern languages; it is formed by the prefix TRANS- and the participle LATUM from the strong verb FERO, FERRE, TULLI, LATUM; trans means “beyond” and latum means “borne” or “carried,” so TRANSLATIO is, thus, something carried beyond. In Greek the equivalent of *LATIO relates to the present form of the verb FERO and it is *FOR A. The term for translation in Greek is METAFORA, a word that to this days you see painted on trucks that have the business of moving things, of transporting them in Athens and elsewhere in Greece.

Miscellany, 5

Intermezzo, cont.: or, Writer’s Block

For Bill Hansen, maestro di color che sanno

One more category in my library, this time in the mental library I carry around, is that of the books I have planned to write but have not written, something like Pierre Menard‘s invisible oeuvre. Let me list them here. If you believe in the motto “Be All You Can Be” (which is either the mantra of the US Army or of the Nike Corporation, I can’t remember) then you will see how abysmally short I have fallen of my potential. On the other hand, just think how much time I have saved you and countless other readers by failing to write these works. But let’s go on to the list.

Miscellany, 4

Intermezzo; Books Read and Unread, but not ignored

For Jonathan Elmer, mon semblable, mon frère

I have seldom rejected the chance to acquire one more book. Each volume new to me is a window into the world of another being, and mostly my opportunity to escape, during the act of reading, the cage and burden of my own self, of my chatty and insecure consciousness, and become someone whose life has a clear final period and not the unfinished business of each individual existence. In this sense I am, more than a voyeur, a hypocrite, as Baudelaire once suggested. I read so as not to be: lego ergo non sum. I can close the book I am reading and terminate the people therein, and walk away scot free, never to be charged with homicide or with kidnapping so many characters in the shelves of a bookcase.

Miscellany, 3

Museums Old and New

For Judith Barnes

I feel ambivalent about museums. While they are invaluable repositories of the world’s cultural artifacts, there is something at once dutiful and false about them or about visiting them. Yet I keep going to museums whenever I travel; it must be that love-hate thing. Lately, in less than a month, I’ve been to the De Young and the Asian Art museums in San Francisco and the MOMA and the Brooklyn Museum in New York. Not bad for an ambivalent cove like me.

Miscel·lània, 2

Aporia de la voluntat

No vull. M’hi nego. De cap manera. Ni pensar-ho. Gens ni mica. No, no i no…

            Tots ens hem trobat amb reaccions d’aquesta mena davant d’alguna petició o exigència. Hem pres una decisió. Però… l’hem presa de debò o ens ho creiem? No seria més encertat dir “no puc” en comptes de “no vull”? Jo no ho veig gaire clar. Sempre que dic “no vull” em temo que la veritat és que “no puc.” Vull dir que hi ha una barrera dins meu que m’impedeix fer algun gest o emprendre algun acte, tot i que penso que no vull.

Miscel·lània, 1

Sobre Torres i Bages, filologia i ostentació

A la memòria de Mossèn Totosaus, a. c. s.

Parlant fa poc amb en Joan Maluquer sobre citacions errades i atribucions errònies em va venir a la memòria una frase que em va citar fa anys un amic, Charles Miles, pianista i organista nord-americà arrelat a Sitges i home de tarannà filosòfic (més que res per la seva magror quixotesca). En topar-nos amb un grup de lolailos amb el seu xivarri característic, em va dir, amb una rialla entre sorneguera i angelical, que Monsenyor Josep Torras i Bages tenia dit: «El soroll no fa bé—i el bé no fa soroll». Recalcava les dues parts de l’aforisme amb una petita pausa (que he representat amb el guionet). L’aforisme em va impressionar fins al punt de quedar-me en la memòria encara avui després ben bé d’un quart de segle.