Cuina literària; receptes apòcrifes dels grans escriptors, 3

Per a la Pilar Barrachina, qui me'n va plantar la idea

Spaghetti alla ‘mpepatta di cozze a l’estil de Xènius

Deixareu els fideus a la grapa augusta d’una Arbitrarietat victoriosa; el plat pot anar tant amb pasta fresca com brisa de primavera o amb pasta eixuta. Haureu posat aigua a bullir per als cordillets o spaghetti, però com que que d’això no cal parlar-ne, passo als mengívols mol·luscs de conquilla bivalva i de negrosa color.

Detingueu-vos, amics, a trinxar una ceba amb un ganivet dels de Can Pallarès de Solsona. Hi afegireu uns grills d’all, esmicolats amb semblant cura. Ho abocareu a la cassola on haureu posat oli d’oliva fins que el terra de la cassola quedi ben cobert del deliciós ungüent. Tan bon punt us semblarà que la ceba ja no fa plorar, afegiu-hi, igualment esbocinada, una tija d’api, amb fulles i tot, si cal. Coeu-ho a foc mitjà, sense mandra i sense fum.

Quan veureu que la ceba s’ha posat d’aquella color de la cabellera rossa de la Dama d’Aragó, fiqueu a l’abnegada cassola una copeta de vi blanc si pot ser—enologia perennis!—de raïm picapoll d’Alella. Apugeu la flama i observeu com bellament s’és posada a bullir la concocció.

El Cuiner recomana mitja copeta de vi per mig quilo de mol·luscs per a dos menjaires. Com que és un plat per fruir a migdia sota la filtrada llum d’un canyís o al vespre amb llum d’espelmes de Can Butxaca del carrer del Bisbe, aquesta frase ha corregut el perill de quedar incompleta.

Ha arribat el moment sagrat d’abocar els hermètics mol·luscs a la cassola del vi i, tot seguit, amb agilitat i elegància, tapar la cassola tan categòricament com ho permeti la mercurialitat del moment. Per esperar l’eclosió bivalva, bé podríeu prendre-us una copeta del vi que havia quedat a l’ampolla. Això servirà per passar l’estona i per no patir gaire si la menja resulta un desastre.

En veure no pas despuntar l’albada sinó que els mol·luscs s’han badat caldrà procedir a l’operació de treure’ls de la cassola, però deixant que el que hi queda (ceba, all, api i vi) segueixi bullint. Amb delicada celeritat treureu els mol·luscs de les closques llurs i les deixareu a part per a l’operació que us serà dita després. Desclovats els mol·luscs, mirareu que el líquid s’hagi seriosament reduït, sense ésser evaporat del tot i, amb un molinet, hi posareu tant de pebre com us sembli civilment possible, és a dir, fins que temeu no us agafi un cobriment de cor.

Torneu tot seguit els desclovats mol·luscs a la cassola, apagueu el foc i feu-hi un parell de remenades. Afegiu-hi una mica de julivert trinxat i ja teniu la salsa per als spaghetti (que havíeu tingut cura a no oblidar). Serviu-ho amb un aire desmenjat, com s’escau a persona civilitzada.

I, ah!, les closques que teníeu a banda? La Ben Plantada recomanaria més tost que les llencéssiu a les escombraries.