Saturday, March 29, 2014

Cuina literària; receptes apòcrifes dels grans escriptors, 2




Costelles de garrí a l'estil de J. V. Foix

Per a Joan Maluquer, heptagonal

—Cal daurar, abans que res, les costelles—m'insistia, amb raó, l'adroguer de sota. I en demanar-li jo si calia fer-ho amb oli d'oliva i si tot just quan comença a fumejar, em va fitar, condescendent. Vaig córrer a dir-li que no contestés, que, malgrat semblar caplent, ja ho havia copsat.

L'adroguerat cuiner o cuinerós adroguer seguí dictant-me la recepta com mestre les beceroles: —Poseu-hi un pensament de sal i cuideu que no se us coguin del tot—, m'advertí.


Friday, March 7, 2014

San Francisco, 2




San Francisco. Músics de vehicle.

Visita ràpida a Sant Francesc de Califòrnia (març de 2014). Venint del meu clima intemperat, em sorprèn i m’encanta veure flors arreu: bougainvíl·lia, llessamí, magnoliers, cirerers florits i molt de verd ara que, rere una sequera llarga, ha plogut o plovisquejat. San Francisco és una ciutat deixada, si se surt dels barris dels rics. Té uns parcs esplèndids, però gairebé no hi ha cap banc on no hi hagi un sense sostre ajagut o les deixalles d’una nit al ras o quatre o cinc desvagats xuclant porros o punxant-se. Jo no he estat en cap altra ciutat on em senti tan diferent de la gent que s’hi arrossega—i dic arrossega perquè, tot i ser la capital del yuppisme, pels carrers on em porten els meus itineraris vagarosos no s’hi veu gent arregladeta ni d’aire enfeinat. S’hi veu en abundor una fauna humana d’allò més acolorida, habillada amb robes que jo no em posaria mai, amb posats que jo no gosaria assumir en públic. Es nota que és gent que segueix unes normes que jo ni tan sols ensumo.
A l’autobús del barri on m’hostatjo, al pis que ens deixa per tres dies la Gina Khoo (amiga íntima de la meva cunyada Gretchen), a la línia 67 que ens puja i ens baixa de Mission Street on s’agafen les línies de troleibusos, aquest matí m’ha interpel·lat un homenet gran i baixet que duia cinc o sis anells als dits; semblaven bons, d’or, i no queia dubte de la seva ostentació. Altrament l’homenet anava ben vestit i pentinat, amb els cabells recollits en cueta al clatell, però duia la bragueta oberta. Em mirar-lo jo, em pregunta d’on sóc, o d’on som—l’anglès té aquesta ambigüitat—perquè jo anava amb la Francesca i el Miró. Li anava a donar la meva resposta normal, que és que vinc d’Indiana, on visc i, doncs, d’on sóc ara, però l’home, com si endevinés el meu dubte, aclareix la seva pregunta:
What is your blood? —em diu, quina és la teva sang?